Començaren la seva carrera pels voltants del Nadal de l'any 1985, sota l'etiqueta rock agrícola, ideada pel periodista Pep Blay Part del grup procedia d'un grup anterior anomenat Condons adulterats,
on alguns dels temes continuaren en el començament d'Els Pets. Des dels
inicis, el grup va presumir dels seus orígens de comarques tot
reivindicant un rock amb denominació d'origen no urbana. El juny del
1991 va prendre part en el macroconcert del Palau Sant Jordi, amb Sopa de Cabra, Sau i sangtraït, considerat com el clímax del fenomen del rock català. Cançons com Vine a la festa i Tarragona m'esborrona
es van convertir en èxits molt populars davant la sorpresa del propi
grup, que s'havia batejat amb el nom d'Els Pets pensant que no duraria
més d'unes poques setmanes.
Un cop superada aquesta primera etapa, el grup va renéixer el 1997gràcies a l'impacte comercial del disc Bondia,
un dels més venuts de la música catalana, amb 85.000 còpies. Alhora, en
aquest treball van començar a renovar el seu so tot prenent com a font
d'inspiració revulsiva el pop britànic que triomfava en aquell moment.
En aquests anys van reforçar-se amb la col·laboració, com a productor i
guitarrista, del malaguanyat Marc Grau.
dilluns, 17 de febrer del 2014
Maosoleu de Centcelles
per dintre
Mausoleu de Centcelles
Molt prop del nucli urbà es troba Centcelles (de Centum Cellae), una
antiga vila romana del segle I. En 1855 va ser adquirida per un
particular, Antoni Soler i Soler, que la va convertir en un habitatge de
camperols.
La vila va ser reformada al segle III i ampliada en
l'IV. D'aquesta ampliació cal destacar l'edifici central. Es tracta
d'una construcció de forma cúbica amb una altura de 15,50 metres. En el
seu interior es troba una sala de planta circular de 10,70 metres de
diàmetre amb una cripta i quatre nínxols. Per diferents motius és una
construcció d'interès excepcional en la seva època.
La cúpula
està coberta per mosaics en un estat de conservació variable i amb grans
pèrdues, excepte a la seva franja inferior. Presenten colors brillants
que s'han conservat, en part, gràcies a que van estar coberts per guix
fins a 1877.
Els mosaics es divideixen en quatre zones, cadascuna
d'elles separades per unes sanefes de dibuixos geomètrics. A la zona
inferior apareixen representades escenes de cacera; una segona zona
presenta escenes bíbliques, que s'entenen dins de la commendatio animae, que realitzaven els primers cristians per encomanar l'ànima
d'un difunt a Déu; a la tercera zona apareixen una sèrie de personatges,
asseguts sobre cathedrae, que no han pogut ser identificats;
finalment, a la zona del medalló zenital amb prou feines queden restes
de mosaic i només poden reconèixer-se dos caps. Es conserven encara
restes de les pintures que cobrien els murs de la zona inferior.
Constantí la seva Festa Major d'Hivern.
La tradicional cercavila y el pregón, a cargo de Ramon Martí i Massó, abren el fuego de un programa para todos los públicos.
El dilluns 20 de gener, dia de Sant Sebastià, concentrarà els actes més
tradicionals de la Festa Major, amb el Solemne Ofici en honor a Sant
Sebastià, la Benedicció de les coques o les sardanes davant
l'Ajuntament. Durant tota la setmana es realitzaran diverses activitats
lúdiques i esportives, com l'exhibició indoor d'avions i aeromodelismo, en el Pavelló Poliesportiu, els partits de futbol i de
bàsquet, la sortida de motos clàssiques o la X edició del Trial per a
nens Vila de Constantí, organitzat pel Moto-Club Constantí. tampoc
faltarà la cultura popular, amb l'actuació de l’Esbart Dansaire
Constantí ‘El Casino’, el Correfoc Infantil a càrrec dels Diablons de
la Dragonina de l’Associació d’Amics de la Colla C.O.C.A. o el Correfoc de finalització de festa amb el *Ball de *Diables de
Constantí.
Divendres 17 de gener es va presenta el llibre sobre la Guerra de Separació a Constantí
ACTE DE PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “CONSTANTINUS INFELIX. LA GUERRA DE SEPARACIÓ (1640-1659)”, DE MANEL GÜELL
Data: divendres, 17 de gener, 19h.
Lloc: Pavelló Poliesportiu
Adreça: Av. Onze de setembre, s/n – Constanti
En el marc dels actes inaugurals de la Festa Major d’Hivern es
presenta el nou llibre de la col·lecció de les monografies històriques
que edita l’Ajuntament de Constantí i que en aquesta ocasió està
dedicat a la Guerra de Separació, coneguda popularment com la Guerra
dels Segadors.
L’historiador i arxiver Manel Güell, un dels màxims especialistes en
aquest període, descobreix un esdeveniment molt intens de la nostra
història.
A mitjans del segle XVII, Constantí va estar en primera línia de
front de batalla de la guerra que va enfrontar les tropes
catalano-franceses contra les hispanes. Durant anys, el nostre poble va
patir conquestes i reconquestes i canvià de mans fins a sis vegades.
Foren vuit expugnacions (cinc setges –tots ells amb bombardeig inclòs- i
dos assalts -un d’ells per sorpresa-). Sempre va oferir resistència,
molta o poca.
Amb la victòria definitiva de l’exèrcit hispànic, Constantí va entrar
en una fase de col·lapse i ruïna. El castell, l’església parroquial i
les muralles van ser enderrocats i es van imposar més contribucions a la
població.