Mausoleu de Centcelles

Molt prop del nucli urbà es troba Centcelles (de Centum Cellae), una antiga vila romana del segle I. En 1855 va ser adquirida per un particular, Antoni Soler i Soler, que la va convertir en un habitatge de camperols.

La vila va ser reformada al segle III i ampliada en l'IV. D'aquesta ampliació cal destacar l'edifici central. Es tracta d'una construcció de forma cúbica amb una altura de 15,50 metres. En el seu interior es troba una sala de planta circular de 10,70 metres de diàmetre amb una cripta i quatre nínxols. Per diferents motius és una construcció d'interès excepcional en la seva època.

La cúpula està coberta per mosaics en un estat de conservació variable i amb grans pèrdues, excepte a la seva franja inferior. Presenten colors brillants que s'han conservat, en part, gràcies a que van estar coberts per guix fins a 1877.

Els mosaics es divideixen en quatre zones, cadascuna d'elles separades per unes sanefes de dibuixos geomètrics. A la zona inferior apareixen representades escenes de cacera; una segona zona presenta escenes bíbliques, que s'entenen dins de la commendatio animae, que realitzaven els primers cristians per encomanar l'ànima d'un difunt a Déu; a la tercera zona apareixen una sèrie de personatges, asseguts sobre cathedrae, que no han pogut ser identificats; finalment, a la zona del medalló zenital amb prou feines queden restes de mosaic i només poden reconèixer-se dos caps. Es conserven encara restes de les pintures que cobrien els murs de la zona inferior.